El del Centre Ć©s un barri que fa honor al seu nom i que assumeix el paper que la història li ha donat com una de les zones dinamitzadores de la ciutat. Els grans eixos viaris i d’activitats són l’avinguda dels PaĆÆsos Catalans, l’avinguda de CornellĆ i els carrers LaureĆ Miró i Ćngel GuimerĆ . Al voltant d’aquests tres Ćŗltims es concentren alguns dels serveis pĆŗblics de la zona.
L’avinguda dels PaĆÆsos Catalans, via d’accĆ©s als barris de Ciutat Diagonal i Finestrelles, i camĆ cap a Barcelona, centralitza una de les activitats econòmiques mĆ©s importants de la zona, amb la presĆØncia de diverses de les principals empreses d’Esplugues, NestlĆ© EspaƱa S.A., Cobega, SA i una bona representació del sector de l’automoció, aixĆ com una Ć rea on l’ensenyament Ć©s el protagonista, amb la presĆØncia, al carrer Sant Mateu, de l’Escola GarbĆ, l’IES Joanot Martorell, l’Escola d’Arts i Oficis, i l’Institut Blume per a esportistes d’elit, depenent de la ResidĆØncia Blume, tambĆ© a la zona. Cal destacar la presĆØncia, igualment, del Consell CatalĆ de l’Esport i les instalĀ·lacions de l’Antic Institut Nacional d’Educació FĆsica.
OrĆgens:
El naixement d’un nucli de població a la zona ocupada ara pel barri del Centre data del segle XVIII, arran de la construcció de la carretera Reial. Fins desprĆ©s de la Primera Guerra Mundial, el creixement va ser molt petit. L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes, tant d’altres municipis catalans com d’arreu de l’Estat, va suposar el seu desenvolupament posterior i el naixement d’altres barriades.
El barri del Centre, com a nucli establert, ha viscut el creixement d’un municipi que ha passat d’agrĆcola a industrial i ara residencial; que ha deixat d’estar lluny de Barcelona a estar-hi enganxat. El barri va comptar amb els primers comerƧos del poble; va veure passar els carros de cavalls primer i els cotxes desprĆ©s; i ha vist evolucionar el transport pĆŗblic, des de les velles diligĆØncies, primer, i les tartanes, desprĆ©s, de la famĆlia Astals fins els moderns autobusos i el tramvia d’avui dia, entre molts canvis que escriuen la història d’una ciutat que ha multiplicat per 11,71 el nombre d’habitants des del 1950.