Can Clota Ʃs un barri residencial que tƩ com a eixos principals dos carrers, Lleialtat i Anselm ClavƩ.
El Pont Nou i els carrers Maria AurĆØlia Capmany i Tierno GalvĆ”n han estat clau de volta per a les aspiracions del seu veĆÆnat, que ara ho tĆ© tot molt mĆ©s a prop: serveis mĆ©s essencials, com els de tipus mĆØdic, comercial, cultural o esportiu, fins el transport urbĆ -ara el metro i el trambaix Ć©s a cinc minuts-. Tot i ser de carĆ cter fonamentalment residencial, a Can Clota tenen la seu tres de les mĆ©s importants firmes implantades a Esplugues. Una Ć©s Euromadi, una central de compres i de distribució de productes que figura entre els lĆders de l’Estat; l’altra, el Centre MĆØdic Cetir, que es troba ubicat a l’edifici de l’antic laboratori Rocador (mĆ©s tard Beecham) i la tercera Ć©s el laboratori Sqibb (ara Bristol-Myers Squibb, S.L.), un dels mĆ©s destacats en el sector farmacĆØutic.
La Festa Major Ć©s la principal cita veĆÆnal de l’any, l’Ćŗltima setmana del mes de juny. TambĆ© Ć©s molt actiu l’Esplai de Gent Gran, depenent de l’Ajuntament, amb un grup de persones grans que el dinamitzen especialment.
OrĆgens:
Molta gent gran d’Esplugues, quan parla del barri de Can Clota, en parla com el barri del Sucre. Aquest nom popular era degut a l’existĆØncia a la zona d’una petita indĆŗstria d’empaquetament de sucre. El creixement del barri es va fer, inicialment, al voltant del carrer Anselm ClavĆ©, el segon que va ser asfaltat a Esplugues. L’obertura del carrer Lleialtat i la urbanització de la plaƧa Sant LluĆs van ser posteriors.
Dels elements arquitectònics del barri cal destacar la masia de Can Clota, del segle XIV, tot i que adoptĆ l’aspecte senyorial en una reforma soferta al segle XVIII, amb un edifici de tres nivells i una torre quadrada mĆ©s alta amb un mirador envoltat d’arcs de mig punt -cal destacar-ne la capella, originĆ ria del segle XVII, de caire renaixentista i barroca, renovada el 1941-; la masia de Can Cervera (s. XVIII), malauradament molt malmesa; i l’edifici de l’antiga Rocafort Doria S.A. (1956), que ara dóna cabuda al Grup MĆØdic Cetir, un bon exemple d’edificació industrial.