Durant l’any 2013, es van ocupar il·legalment a Catalunya 2.186 immobles, un delicte tipificat al Codi Penal però que no preveu penes de presó. Al 2023 els casos eren 9.427. Quan un habitatge és ocupat de forma il·legal (sovint a través de màfies que en venen les claus) aquesta ocupació no només es tradueix en una inseguretat jurídica que pot frenar l’increment d’oferta de lloguer sinó que també es tradueix, habitualment, en una font d’alteració de la convivència dels veïns.
Aquí es combinen dos factors: en alguns casos el propietari topa amb la dificultat extrema (per un garantisme mal entès) per recuperar l’immoble, i en d’altres, sobretot quan es tracta de grans tenidors, es produeix la inacció respecta l’ocupació. És urgent que, tant en un cas com en l’altre, s’actuï de forma diligent.
El nostre ajuntament, davant la inacció dels propietaris, ha de poder actuar quan un immoble ocupat genera problemes de convivència o s’hi cometen fets delictius. És imprescindible la reforma de la llei 18/2007, d’habitatge, i del Codi Civil de Catalunya, per establir mesures urgents: que els ajuntaments puguem instar al desallotjament i posterior gestió temporal de l’immoble per al parc públic d’habitatges. I més enllà, és clau que aquests desallotjaments es produeixin en menys de 48 hores, com demana la proposició de llei de Junts en aquesta matèria.
