Les obres per fer arribar l’L3 de metro a Esplugues, a mitjans de 2028

Es constitueix el consorci del futur Campus Clínic, que posa data al perllongament de la línia 3, fins al centre d'Esplugues, i la urbanització de l'entorn del nou Clínic, que afecta la connexió amb l'Hospitalet i Barcelona

Compartir:

Pas endavant decisiu del futur Campus de Salut ClĆ­nic–Universitat de Barcelona a l’Eix Diagonal Salut, a tocar d’Esplugues, projecte de gran transcendĆØncia per al municipi, ja que comportarĆ  l’arribada de la lĆ­nia 3 de metro. Aquest 12 de gener, al Palau de la Generalitat, s’ha celebrat la sessió de la constitució formal del Consorci Porta Diagonal–Campus ClĆ­nic. Aquest òrgan de governanƧa i coordinació del projecte tindrĆ  com a missió pilotar i executar totes les actuacions necessĆ ries per fer realitat el nou campus.

La sessió constitutiva ­–encapƧalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i amb representants de nou institucions, entre els quals l’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz (a la foto)–ha servit per posar fil a l’agulla als treballs engegats al llarg dels Ćŗltims mesos, encarar les pròximes fites i determinar els objectius a assolir aquest any. En els diversos projectes que es tiraran endavant, el consorci exercirĆ  un paper central en les licitacions i la gestió operativa de les fases de desenvolupament. TambĆ© actuarĆ  com a oficina tĆØcnica, operativa i de gestió per impulsar-ne la implementació i execució material a tots els nivells.

Juntament amb la construcció del nou Campus de Salut ClĆ­nic-UB ­–que inclourĆ  el nou Hospital ClĆ­nic, la Facultat de Medicina i CiĆØncies de la Salut de la Universitat de Barcelona i altres equipaments assistencials, universitaris, cientĆ­fics i de recerca– en terrenys de Barcelona (actualment, zona esportiva universitĆ ria) i l’ordenació urbanĆ­stica de tot l’Ć mbit –on conflueixen els termes municipals d’Esplugues, l’Hospitalet i Barcelona–, aquest macroprojecte inclou un aspecte estratĆØgic clau per a Esplugues: el perllongament de la lĆ­nia 3 de metro des de Zona UniversitĆ ria (Barcelona) fins a la zona del nou campus i el centre d’Esplugues.

El novembre passat, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat va adjudicar-ne la redacció per un import de 4,5 milions d’euros. El document haurĆ  d’estar enllestit a finals d’aquest any, per tal que les obres comencin el segon semestre de 2028.

La primera fase d’aquest perllongament tindrĆ  una longitud aproximada de 2,5 quilòmetres i inclourĆ  dues noves estacions a Esplugues: Campus de Salut ClĆ­nic-UB/Sant Joan de DĆ©u i Esplugues-Centre, a la plaƧa de Santa Magdalena, davant de l’Ajuntament, aixĆ­ com una cua de maniobra com a final de lĆ­nia. El projecte, amb un pressupost global estimat d’uns 500 milions d’euros, permetrĆ  garantir l’accĆ©s ferroviari al nou pol sanitari i de coneixement, amb la previsió que el perllongament entri en servei coincidint amb la posada en funcionament de les noves instalĀ·lacions hospitalĆ ries.

El segon semestre de 2028 tambĆ© Ć©s el moment en quĆØ es preveu comenƧar les obres d’execució de les infraestructures i d’urbanització necessĆ ries per poder iniciar les obres del campus el 2030. Aquest pas Ć©s clau per preparar el terreny i garantir que tots els serveis bĆ sics –mobilitat, energia, telecomunicacions i gestió ambiental– estiguin coordinats i adaptats a les necessitats del futur Campus ClĆ­nic–UB.

Les actuacions inclouen millorar la connectivitat viĆ ria i del transport pĆŗblic, desplegar xarxes energĆØtiques eficients i sostenibles, reforƧar les telecomunicacions, optimitzar el cicle de l’aigua i el tractament de residus, i dissenyar espais pĆŗblics verds i accessibles. Tot plegat ha de permetre una transformació ordenada, amb criteris de sostenibilitat i una integració urbana que respongui a les funcions assistencials, docents i de recerca.

Per a Eduard Sanz, “amb aquest pas, Esplugues guanya pes al mapa metropolitĆ : Porta Diagonal es consolida com una nova centralitat de salut, recerca i innovació, amb retorn directe en oportunitats i qualitat de vida”. “La transformació del nus Diagonal–B-23 –afegeix­– Ć©s una oportunitat per guanyar ciutat: mĆ©s connexions entre municipis, millor espai pĆŗblic i una mobilitat mĆ©s sostenible i accessible”.

El pla funcional i d’espais del futur campus, llest al juliol

El campus agruparĆ  en un Ćŗnic espai de 300.000 m² assistĆØncia sanitĆ ria, docĆØncia i recerca, amb l’objectiu de situar Barcelona entre els principals hubs biomĆØdics d’Europa i del món. Aquesta operació urbanĆ­stica d’alta complexitat implica la reconversió de les actuals pistes esportives de la UB i la creació d’un entorn urbĆ  mixt, amb habitatge, equipaments, espais verds i activitat econòmica vinculada a les ciĆØncies de la vida. El projecte vol passar d’un buit urbĆ  a un Ć mbit de ciutat amb vitalitat.

El pla funcional i d’espais del nou Campus de Salut ClĆ­nic – Universitat de Barcelona, que es desenvoluparĆ  sota criteris d’innovació, sostenibilitat i eficiĆØncia, estarĆ  acabat previsiblement el juliol de 2026. SerĆ  aquest mes quan es convoqui, mig any abans del que estava previst, un concurs internacional de projectes per al nou campus, per atraure les millors propostes arquitectòniques.

Amb tot, el conjunt de les actuacions de planificació de l’entorn i construcció de l’hospital i centres de recerca i acadĆØmics dibuixen un calendari amb la inauguració i posada en funcionament del futur campus l’any 2035. Tot plegat, amb una previsió global d’inversions en el mateix campus que es xifra a dia d’avui en uns 1.700 milions d’euros.

Compartir: