L’arribada del Campus de Salut Clínic a terrenys d’Esplugues, l’Hospitalet i Barcelona no només comportarà l’arribada de la línia 3 de metro a Esplugues. També suposarà que el municipi aculli un equipament universitari: la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB). La notícia s’ha fet pública aquest 2 de setembre amb motiu de la reunió del Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, que s’ha fet a l’Espai Corberó d’Esplugues i que ha presidit el conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau. També han participat a la trobada les conselleres Alicia Romero, Silvia Paneque, Olga Pané i Núria Montserrat, així com l’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz i el de l’Hospitalet, David Quirós, el rector de la UB, Joan Guàrdia, i el regidor de Barcelona David Escudé.
“Esplugues es converteix així en ciutat universitària”, ha explicat l’alcalde, Eduard Sanz, que ha afegit que “no es tracta només d’un nou equipament, ja que incorporarà coneixement, joventut i activitat a la ciutat”. A més, ha destacat que amb el futur Campus Clínic, “Esplugues guanya centralitat metropolitana. No som només el municipi que acull una part del projecte: en som una peça central. El futur campus reforça la posició d’Esplugues com a punt de connexió entre Barcelona i el Baix Llobregat”.
La nova facultat, que substitueix les instal·lacions actuals que té a Barcelona, s’ubicarà en una una parcel·la del carrer de Sant Mateu, números 2-6 i 8, d’uns 12.000 m2. Es tracta d’una ubicació estratègica que li permetrà conviure, ja en el terme de Barcelona, amb el Campus de Salut Clínic-UB, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, el Parc Científic de Barcelona. També estarà a prop de l’Hospital Sant Joan de Déu. Així, reforçarà les sinergies entre docència, recerca, assistència i empresa, consolidant un dels principals pols biomèdics i de ciències de la vida del sud d’Europa.
El projecte permetrà ampliar un 30% la capacitat actual de la facultat, fins als 3.000 estudiants, per donar resposta a l’elevada demanda de professionals farmacèutics, un àmbit amb una inserció laboral del 95% als tres anys de graduar-se. Alhora, potenciarà la força investigadora d’un centre amb més de 150 anys d’història que ja genera prop del 20% de les sol·licituds de patents de la Universitat de Barcelona i que és un referent internacional.
La nova facultat suposarà una inversió prevista d’uns 152 milions d’euros. Es finançarà gràcies a l’acord assolit el gener passat entre la Generalitat i la UB, que preveu l’adquisició dels actuals terrenys d’esports de la Diagonal per 135,25 milions d’euros, així com una subvenció directa del Govern de fins a 17,5 milions d’euros per fer possible la construcció del nou centre. L’acord també preveu que l’Ajuntament d’Esplugues cedeixi gratuïtament els terrenys a la Universitat de Barcelona durant el primer trimestre de 2027. Segons el calendari previst, les obres començaran a finals del 2029 i el nou edifici entrarà en funcionament el curs 2032-2033. Tindrà una volumetria d’uns 35.000 m2 i estarà concebut amb criteris de sostenibilitat, digitalització i sota l’enfocament One Health, que integra la salut humana, animal i ambiental.
Canvis a l’entorn: metro, nous eixos verds i la integració del nus viari Diagonal-Ronda de Dalt
Un altre dels assumptes abordats durant la sessió ha estat el document de l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU). Es tracta del document preliminar que defineix les línies principals del planejament que ordenarà una transformació de conjunt per cosir territoris i fer les infraestructures més verdes i humanes. Actua sobre un àmbit de 69,5 hectàrees situat a la confluència de Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues, superant els límits administratius i abordant-ne l’ordenació de manera conjunta per donar una resposta coherent als grans reptes urbanístics de l’entorn.
L’objectiu és concebre aquest espai com una frontera urbana per transformar-lo en un nou barri de salut, recerca, habitatge i activitat econòmica.
“Aquest és un dels grans projectes de transformació del país, un projecte com aquest passa cada 100 anys”, ha subratllat el conseller de Presidència, Albert Dalmau.
La mobilitat sostenible és un dels pilars del projecte. Es prioritza el transport públic d’alta capacitat amb la nova estació de la línia L3 de metro i la mobilitat activa de vianants i bicicletes, alhora que es transformen les actuals vies ràpides en avingudes metropolitanes més amables. A més, el model planteja una reorganització de les infraestructures, amb la racionalització del nus viari entre la Diagonal i la ronda de Dalt per millorar la permeabilitat entre municipis.
Pel que afecta més directament a Esplugues, es preveu la transformació del nus viari entre l’avinguda Diagonal i la ronda de Dalt, que permetrà superar l’efecte barrera que generen aquestes infraestructures i reforçar la connexió urbana amb Barcelona. L’actuació convertirà la Diagonal en un gran eix urbà metropolità, integrarà la ronda de Dalt en el teixit urbà i inclourà la prolongació de la rambla de Finestrelles fins a la carretera de Collblanc, creant un nou eix cívic que millorarà la mobilitat a peu i en bicicleta i la connectivitat entre barris i municipis. A més, la integració urbana del nus afavorirà la creació de nous espais per a equipaments i activitats vinculades a la salut, la recerca i la innovació, permetent una futura ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu i reforçant la relació entre aquest equipament sanitari, el futur Campus de Salut Clínic-UB i els equipaments universitaris de l’entorn, i consolidant aquest àmbit com un dels principals pols biomèdics i de coneixement del país.
En paral·lel, el perllongament de l’L3 en què s’està treballant dotarà de dues noves parades de metro al municipi: Nou Hospital Clínic/Sant Joan de Déu i Esplugues Centre.
Procés participatiu, amb sessió i exposició a Esplugues
Un cop validat l’avanç del PDU, ara s’inicia el procés de participació ciutadana, que es desenvoluparà de setembre a desembre amb l’objectiu de recollir aportacions per millorar l’encaix urbà, ambiental, funcional i social del document abans de l’aprovació inicial. El procés inclourà tres sessions deliberatives presencials —una a Barcelona, una a L’Hospitalet i una a Esplugues—, canals de participació digital i una sessió final de retorn amb un informe sobre les aportacions rebudes i el seu tractament.
Paral·lelament, s’impulsarà una exposició al Centre Comercial Finestrelles i altres accions perquè la ciutadania pugui conèixer de primera mà els detalls del projecte. La previsió és que el PDU s’aprovi inicialment durant el primer semestre de 2027 i definitivament a principis de 2028.
