Els migrants i la democràcia, protagonistes del Fòrum de les Ciutats Defensores dels Drets Humans
5 d'octubre del 2018
Spitou Mendy, defensor senegalès dels drets laborals de les persones migrants treballadores del camp a Andalusia; Ahmed Ali, fotoperiodista egipci refugiat a Espanya que es va implicar en el Moviment 6 d’abril, va treballar per la Comissió Egípcia de Drets i Llibertats, va ser condemnat a 25 anys de presó i va fugir del país, i Marisa Franco, activista pels drets de les persones migrants i contra les deportacions als EUA, han explicat les seves experiències de lluita i compromís al Fòrum de les Ciutats Defensores dels Drets Humans d'Esplugues. L'auditori era l'alumnat de 3r i 4t d'ESO i 1r de Batxillerat dels instituts Joanot Martorell, Utmar, La Mallola i Natzaret.
Spitou Mendy, convençut que els joves han d'aprendre a ser crítics i conèixer les injustícies que pateixen els migrants en el seu país, ha assegurat que "el viatge dels immigrants és llarg però l'acollida encara és pitjor" i ha recordat que "hi ha molts centres d'internament a l'Estat espanyol" i molts menors que es troben detinguts sense poder anar a l'escola i fer vida normal. Mendy, que forma part del Sindicat Andalús de Treballadors (SOC-SAT), ha treballat durant anys "sota plàstic, a 50 graus" i ha destacat que "si el company cobra 3.000 euros i tu 600 és difícil viure a la mateixa població" i, per això "els migrants viuen exclosos, perquè no tenen alternativa". I ha llençat aquesta pregunta a l'auditori: "Per què no cabem a la Constitució Espanyola?"
Per la seva banda, el fotoperiodista Ahmed Ali ha recordat els dies en què va participar en l'anomenada Primavera Àrab, el 2011 a Egipte, i com es va passar de la sorpresa i emoció inicials per la gran afluència de gent al carrer, que va portar a la caiguda del president Mubarak, fins a la decepció per les detencions massives i la repressió militar de la revolta. Ali va formar part de la Comissió Egípcia de Drets i Llibertats i el 2015 va ser condemnat a 25 anys de presó. Va aconseguir fugir del país i va entrar a Espanya amb el programa de protecció temporal de defensores i defensors de drets humans d'Amnistia Internacional. Sobre el futur d'Egipte, el fotoperiodista ha dit que "tant de bo pugui millorar amb el temps, perquè el 60% són joves. M'agradaria tornar per canviar el meu país", ha conclòs.
Finalment, l'activista i sociòloga nord-americana Marisa Franco, que ha participat en diverses campanyes per reclamar el respecte als drets civils, econòmics, socials i laborals, com #Not1MoreDeportation i és la directora de Mijente. Ha dit que, contra les deportacions dels Estats Units, "vam mirar de fer una lluita molt local, perquè la gent sentís l'impacte a la seva vida quotidiana, amb la defensa de casos individuals com el cas de l'activista Alejandra". Marisa Franco ha destacat que les polítiques contra la immigració als EUA no són cosa només del partit republicà, sinó també dels demòcrates. "Obama va deportar a 2 milions de persones", i ha explicat que es va crear l'Agència Federal ICE, que inclou la col·laboració de la Policia Local contra els immigrants. Ha mostrat imatges de les diferents lluites que han tingut lloc a l'Estat d'Arizona, que comparteix frontera amb Mèxic, contra la criminalització dels sense papers i ha assenyalat que no són els papers l'important, sinó "l'existència de fronteres que marquen qui és bo i qui és dolent, qui és ric i qui és pobre, a qui pots estimar i, fins i tot, en molts casos, impliquen qui mereix la vida". També ha recordat amb tristor els moments de les separacions de famílies que es van produir aquest estiu i que van deixar sols a infants. "No veuen a aquella gent com a éssers humans", ha lamentat.
A més de la presentació als estudiants i de les activitats a les escoles, a Esplugues es podran veure les exposicions Ciutats per la Justícia Globa, una visió dels ODS, de l'Hospitalet de Llobregat, fins a l'11 d'octubre, i MÓN-TANCA, del Colectivo Enmedio i l'Institut Català Internacional per la Pau, fins al 15 d'octubre, totes dues a la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues.
La iniciativa Ciutats Defensores dels Drets Humans és un impuls de 15 municipis catalans, entre els que es compta Esplugues, i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau.