El català viu un moment clau i només el podrem defensar amb unitat. Quan entitats, partits i societat civil sumem esforços, el missatge és més fort i la llengua en surt reforçada. Per això hem estat al costat de propostes com la llei d’usos lingüístics, pensada per blindar el català a l’escola davant ingerències judicials. Així i tot, el PSC va bloquejar-ne la tramitació urgent i el debat no va prosperar.
També vam participar en el Pacte Nacional per la Llengua, però sense sumar-nos-hi del tot: calen respostes clares a com s’afrontaran els atacs judicials. Donarem suport sempre a iniciatives útils per al català, però no a gestos buits.
El repte més gran és a les escoles. El model d’immersió és una eina de cohesió i no podem carregar la responsabilitat sobre els docents. La política ha de garantir un marc legal sòlid que blindi el català com a llengua vehicular i respongui a sentències com la del TSJC, que imposa percentatges de castellà.
Defensar el català és una responsabilitat col·lectiva. No n’hi ha prou amb paraules: cal actuar amb determinació perquè la llengua continuï sent l’eix que ens cohesiona i garanteix la igualtat d’oportunitats per a les generacions futures.
