Ves al contingut. | Salta a la navegació

Seccions

'El pensament creatiu', a càrrec de Philippe Delespesse (19.6.2014)

delespessePhilippe Delespesse va iniciar la seva conferència establint la diferència entre creativitat i innovació il.lustrant-t’ho amb un exemple relatiu a un problema que es van trobar al Partenon. Explica que hi ha dos tipus de solucions davant els problemes, les racionals i les creatives. El pensament racional ens porta a idees. Aquestes idees segur que en una reunió de feina normal sortiran, en algú moment, perquè aquest pensament racional el tenim per defecte. El pensament racional, el que ens portarà a les solucions més lògiques sempre hi és, no hem de fer res, no necessitem cap metodologia, hi és.

El pensament creatiu que de vegades es diu pensament lateral o pensament divergent, moltes vegades no sortirà. Pot ser que surti però sobretot si a la feina tenim un tema d’estrés i tenim molt poc temps i pressió, probablement no sortirà. Com el pensament creatiu no és tan automàtic, ni tan racional, l’hem de provocar i per això necessitem una metodologia, necessitem ajuda, i no perquè no siguem creatius sinó perquè estem dintre del nostre tema i no tenim una mirada nova, no veiem res de nou.

La creativitat comença des de la pregunta, no des de la resposta. Quina pregunta hem de llençar per buscar solucions? Per fer què? la pregunta s’ha de fer duna manera que faci possible la solució al problema, o sigui que el primer que s’ha de fer, és començar pensar quina és realment la meva pregunta i començar a canviar- la perquè no és el mateix idees que no ens aportin res que idees que no ens aportin res que importi. La creativitat és simplement la capacitat de trobar noves solucions.

Quan es parla d’un Pla d’ajuda a la innovació només es parla de tecnologia o d’I+D, i no, la innovació ha de ser totalment transversal, una nova manera de comercialitzar un producte també és innovació. La creativitat és el que dèiem, noves maneres de fer les coses, de manera molt oberta, i la innovació? Són sinònims? Perquè moltes vegades es parla com de situacions sinònimes, innovació... creativitat... es barregen molt. Quina diferència podríem tenir, si la creativitat és la capacitat de generar noves solucions, què seria la innovació? Aplicar-les, d’acord?

La innovació i la creativitat és una seqüència. El primer pas és la capacitat de generar solucions sobre un repte, això és el pensament creatiu o la creativitat. I la innovació és quan aquestes solucions es posen en marxa, que és l’objectiu, perquè sinó no generen valor, es a dir, si només som creatius, tenim idees però no fem res amb les idees, passarem una bona estona, serà molt divertit, però no generarem cap valor a la empresa o a la organització. És a dir, la innovació és el pas que vindrà després, és quan les idees creatives s’implementen, que és l’objectiu, no?

Però avui parlem de la primera part, del pensament creatiu, per què? Perquè el més important és innovar aplicant les idees, el més difícil és implementar les idees, aixó és complicat. Què fem per tenir aquestes idees? Com podem aconseguir tenir idees en qualsevol moment sobre qualsevol tema de l’empresa? Això costa, no perquè no siguem creatius si no perquè estem ficats massa en el nostre tema i necessitem ajuda, el que deia abans: metodologies.  Des de el repte fins a la proposta de solucions, això és el pensament creatiu, després tenim una segona part que és des de ja tinc una idea, una solució, a posem-la en marxa, això és la part que es diu innovació o projecte d’innovació.

Per aconseguir això necessitem dues coses, eines i  metodologia però abans necessitem també un canvi de cultura, un canvi d’actitud perquè si no, el que farem és aprendre a generar mil idees i en matarem nou-centes noranta-nou, es a dir, que al final no avancem massa, no? La creativitat és el mateix, el que passa es que no és tan conegut que es pugui desenvolupar, la gent pensa moltes vegades que és com un do, que si  jo no soc creatiu, “mala sort”.

Tots som assassins professionals d’idees, tots. Tots els d’aquí ho som, del primer a l’últim. L’ésser humà és un assassí professional d’idees, perquè què passa quan algú arriba  amb alguna idea nova? què és el primer que ens vindrà al cap? Les pegues, si o no? i jo, no dic que una idea no té pegues, que no té punts febles, no? Però el que ens vindrà al cap de manera espontània són les pegues.

Els aspectes positius de la idea, ja no és tan espontani que ens surtin, no? Hem de parar aquest negativisme, és a dir, per què no veiem també els aspectes positius de l’idea? Aquest és el primer problema que tenim. Per què? Perquè una idea nova, sobretot si és una mica trencadora sempre tindrà pegues.

Jo conec una idea dolentíssima d’una empresa que el que vol és que la gent es munti els mobles a casa. A casa!! Jo no conec ningú que tingui ganes el cap de setmana de començar a muntar un moble, no? I a més és molt perillós perquè si la gent comença a muntar malament doncs tindrem problemes fins i tot legals, no? Si cau el moble tindrem problemes. Aquesta idea de una empresa que tu et muntes els mobles és dolentíssima i és més, és tan dolenta que el que volien era fer un recorregut obligatori per dins la botiga, no? Això és ridícul... o sigui, jo en el meu temps lliure, si vull anar a veure coses de cuina i tinc de veure altres coses, no tornaré mai més a aquesta botiga, és una idea ridícula!. I van tenir una altre idea també que és “posarem un restaurant en aquesta botiga de mobles”, qui anirà a un restaurant d’una tenda de mobles? Ningú, no? és que no té cap sentit. Saben quin nom té aquesta botiga, no? Un nom de quatre lletres: Ikea. El restaurant d’Ikea té el 9% de benefici i el recorregut obligatori porta el 30% de les vendes no planificades. Si comencem primer a utilitzar les “pegues” per dir perquè és una mala idea, qualsevol idea s’ha mort. Hi ha una frase que m’agrada molt que és: “como no sabían que era imposible, lo hicieron…” .

El segon és el temps. Si utilitzem eines de creativitat el que veurem és que en 30 o 40 minuts tindrem 20, 30 idees i d’aquestes, dues o tres bones, per estadística. La tercera idea és la valoració del risc. El innovador s’equivocarà, la empresa que no s’equivoca no innova, això vol dir que no ha provat res de les seves idees noves. Si el que volem es innovar controlant l’error, és impossible. El que hem de fer és innovar no evitant l’error. Si ho vull controlar tot i només em poso en marxa quan ja estic segur de que no m’equivocaré.... Sí, ja sé que la probabilitat d’equivocar-me és molt alta, què puc fer perquè no passi res si m’equivoco? “Vull que la meva gent cometi molts errors però econòmics i ràpids”.

S’ha de gestionar l’error i aprendre de l’error. El risc també és un tema molt subjectiu.  S’han de fer proves pilot, el que és tracta es de provar, per què?  Què fem moltes vegades les empreses? Ni provem, ni fem pilots. Això és la filosofia del risc, es provar però amb prototips. La cultura del prototip és molt important. Quan tenim una idea s’ha de retardar el judici per no treure-li tot el seu potencial. No ens hem de preguntar si una idea és o no bona, és massa d’hora. El que hem de fer, és fer aquesta pregunta quan la idea ja és pot defensar. Per això necessitem una metodologia, perquè el judici arribi quan toqui, i no abans. No es pot barrejar tot. La gent som conservadors, per tant preguntar al client o fer estudis de mercat, no funciona. Compte amb els prejudicis!, el 80% del que tenim és prejudici.

Com procedir, primer, obrir: fer propostes. Segon, no utilitzar el “però”. Hi ha quatre fases en el procés del pensament creatiu:

1. Fer preguntes i anar canviant-les.
2. Generar idees.
3. Polir-les. Fer una selecció d’idees.
4. Vendre-les.

Innovar no és un objectiu en sí mateix. Perquè volem innovar? I per a què? Hem de passar de vendre productes a vendre solucions. Exemple, vendre impressores o vendre impressions: què podria millorar de la impressió d’aquí a 5 anys? El cost serà el producte, el benefici seran els serveis.

© AJUNTAMENT D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Plaça Santa Magdalena, 5-6 - CP 08950 | NIF P0807600B | Telèfon: 93 371 33 50 | Fax 93 372 29 10 | ajuntament@esplugues.cat